16.11.05

Els Drets Humans, un projecte fallit


Els Drets Humans són un projecte lloable però fallit.
La proclamació dels Drets Humans constitueix, de fet, un recordatori constant de la distància abismal que separa la realitat del desig.
El cert és que, després de segles de progrés científic i tecnològic, la major part de la Humanitat no té més horitzó que una vida curta i fosca, plena de penalitats, sense accés a l’aigua i els aliments indispensables, carent d’un sostre digne, exposada a malalties terribles i a tota mena de violències i calamitats.
No és millor, però, la situació de la llibertat. Pensar, expressar, viatjar o bé associar-se lliurement són, per a la major part dels éssers humans, una realitat simplement inabastable.
Però ens podria quedar l’esperança de veure-ho, tot plegat, com un procés, tot i que lent i dificultós, ben encaminat. Malauradament, no sembla que vagi per aquí.
En realitat, els Drets Humans, són un projecte fallit, sobretot, perquè els qui els proclamen no se’ls creuen. I ja se sap què passa quan es predica allò que no es fa: es perd la credibilitat.
Els països que enarboren la senyera dels Drets Humans, de fet els més poderosos, no ho fan precisament amb l’exemple. Els Estats Units, tant com la Unió Europea, no deixen de desmentir amb els seus actes allò que proclamen emfàticament en els discursos. De tal manera que, finalment, els Drets Humans acaben no essent ni drets ni humans, en la mesura que no són realment universals.
¿Com s’explica, sinó, que se n’exigeixi la seva aplicació a uns països i no a uns altres? I, ¿per què, posem per cas, la Xina hauria de complir allò que no compleixen altres països com ara Israel, l’Aràbia Saudita o el Pakistan?
Comentari de Jaume Curbet a Ona Catalana, 15 .11.2005

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home