16.11.05

Seguretat a la Xarxa


L’anomenada societat de la informació ha vingut a transformar les relacions socials d’una forma incontestable.
L’expansió, accelerada i espectacular, d’aquesta societat de la informació suposa, per a una part de la població mundial, una millora de la qualitat de vida; però, alhora, obre la porta a noves formes de criminalitat.
Així, el risc d’intercepció de les comunicacions és major quant més avançats i accessibles són els programes informàtics que ho permeten; així com la utilització de targetes de crèdit capturades a la xarxa; o el sabotatge d’aparells informàtics bàsics per al treball quotidià; i un llarg etcètera que podria acabar per fer-nos pensar que els perjudicis, d’aquest conjunt d’innovacions tecnològiques, poden arribar a ser més grans que no pas les avantatges.
Una de les formes més inquietants de criminalitat informàtica ho és el ciberterrorisme.
Entre les seves amenaces, s’hi poden trobar, per exemple, la manipulació remota dels sistemes de control aeris, causant així accidents múltiples; o l’alteració dels components químics de productes farmacèutics en les cadenes de fabricació.
Amb tot, ni una lluita jurídica i policial efectiva a escala internacional, contra les distintes manifestacions de cibercrim, ens podria aportar una seguretat sostenible.
Bàsicament, perquè no pot arribar al nucli de la qüestió: vivim una etapa de l’evolució humana que està marcada per un desequilibri profund entre, d’una banda, la velocitat de la revolució tecnològica i, de l’altra, la lentitud en la transformació de la consciència humana que se n’ha de servir d’aquests artilugis.
De manera que, aquest desequilibri evolutiu s’ha convertit en la primera i més inquietant de les amenaces a les quals ha de fer front la Humanitat en aquest inici de mil·lenni.
Comentari de Jaume Curbet a Ona Catalana, 25.10.2005

1 Comments:

Blogger Gorka said...

aixo es penos

12 de desembre, 2012 13:09  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home