30.1.06

Entre el plaer i el perill


Fa tot just un mes de l’entrada en vigor de les noves normes que pretenen restringir el consum de tabac al nostre país. És massa aviat, està clar, per fer-ne un balanç equànime dels resultats obtinguts. Però sempre és un bon moment per a dedicar-hi una reflexió.

Ens podríem preguntar, legítimament, si és just que l’Estat reguli restrictivament la venda i el consum de tabac. Si bé és cert que, fumar, no és l’única forma d’addicció, sí que és la més estesa i la més letal del món. A més, i a diferència del consum d’alcohol, no hi ha precaucions que puguin eliminar el perill que comporta l’hàbit de fumar: les cigarretes són perills mortals quan es consumeixen, simplement, de la forma que està prevista.

Aquesta pràctica massiva, convertida en autèntica epidèmia, constitueix sens dubte un importantíssim problema de salut pública. Potser seria més pertinent, per tant, preguntar-nos ¿per què ha tard tant l’Estat a restringir una pràctica tan perillosa per a la salut, no només dels fumadors, sinó de tota la població?

Com no podia ser d’altra manera, aquesta regulació estatal del consum de tabac, havia de topar amb un primer i no pas menyspreable obstacle: la resistència de molts fumadors que consideren vulnerat el seu dret a gestionar, com un afer estrictament individual, la pròpia salut.Es posa de manifest, d’aquesta forma, un dels elements bàsics de la nostra civilització: el conflicte irresolt entre, d’una banda, l’ànsia insaciable de satisfer plaers efímers i, de l’altra, la preocupació creixent pels riscos per a la salut que se’n deriven d’aquesta peculiar forma de vida.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 31 gener 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home