3.1.06

La gran obscenitat


L’accident d’automòbil ja és la primera causa externa de mort a nivell mundial; i la que més morts provoca entre els joves compresos entre els 16 i els 35 anys.

Així mateix, les previsions indiquen que, a l’any 2020, l’atenció a les víctimes d’accidents de trànsit podria arribar a consumir el 25 per cent de tots els recursos sanitaris mundials, condicionant severament la viabilitat financera de les polítiques globals de salut.

Es fa difícil, doncs, seguir contemplant els accidents d’automòbil com un efecte col·lateral del progrés. Cada cop més, se’ns apareix com a una peça insubstituïble del desenvolupament descomunal de la indústria automobilística; ja que resulta que la prosperitat de la indústria de l’automòbil depèn, justament, de l’augment simultani i constant dels tres factors que causen els accidents, és a dir, de la venda de més automòbils, més grans i més potents.

30 milions de morts i centenars de milions de ferits, una bona part d’aquests discapacitats per vida, és el balanç de la “seguretat viària” en el segle XX. Primordialment, perquè no té per objecte frenar el creixement incontrolat del número d’automòbils, de la seva massa i de la seva potència.

D’aquesta manera, les polítiques de seguretat viària, en lloc de centrar-se en l'eliminació dels perills que produeix l’automòbil, s’ocupa en fer-nos tolerable la inseguretat que el seu ús massiu ens genera i, d’aquesta manera, frena la possibilitat que acabem per qüestionar políticament el cost insostenible per a la societat (no només en morts i incapacitats permanents, sinó també en degradació del medi ambient i en ocupació abusiva de l’espai públic) del desenvolupament incessant i sense límits de la indústria automobilística.

Comentari de Jaume Curbet a Ona Catalana, 3 de gener de 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home