9.1.06

La ruleta russa


La mort, ahir, del pilot australià de 31 anys no és un fet insòlit en el rally Dakar, ja que amb ell són 47 les víctimes mortals d’aquesta arriscada prova esportiva. Periodistes, tècnics, metges i espectadors han mort en les diferents edicions d’aquest rally, que és definit —pels seus organitzadors– com un “esdeveniment extrem”.

En aquesta edició, justament, s’hi presentaven dues novetats significatives. La primera és que s’han reforçat les mesures de seguretat. La segona, que s’hi ha incorporat un nou patrocinador principal: una casa d’apostes. Res ens hauria anat millor per a entendre com funciona el risc a la nostra societat. És a dir, d’una banda, emprenem constantment tota mena d’activitats encaminades a procurar-nos ja sigui poder, riqueses o plaer; en tant que, de l’altra, ens exposem —fins i tot de forma temerària– als més diversos perills que es troben associats a aquestes empreses agosarades. De manera que, d’acord amb la llei que regeix la ruleta russa, la possibilitat que el risc es materialitzi en desastre la deixem, fatalment, a mans del càlcul de probabilitats.

Malgrat tot, el risc no sempre s’assumeix voluntàriament. En molts casos, accions empreses en un punt del planeta imposen riscos a poblacions que viuen a milers de quilòmetres de distància; aquest seria el cas, per exemple, del risc d’accident nuclear. D’això, precisament, on en saben molt és a l’Àfrica; un continent que, a l’era de la globalització, sembla haver-se convertit en l’abocador de tots els mals de la nostra civilització.

D'aquesta manera, entre Lisboa i Dakar, més enllà dels 9.000 quilòmetres d’aventura, hi ha la immensitat que separa, a una banda, el risc assumit esportivament i, a l’altra, el desastre permanent com a tot horitzó possible.

Comentari de Jaume Curbet a Ona Catalana, 10 de gener de 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home