23.1.06

Un acord per a la convivència


Tot fa pensar que la negociació de l’Estatut està arribant, finalment, a bon port. Quan això es produeixi, tindrem motius suficients, tant a Catalunya com a Espanya, per celebrar-ho de debò.
No desconec que el problema de fons ve de lluny i que, a ben segur, no s’esgotarà amb l’aprovació del nou Estatut. Tot i això, val a dir que l’encaix de Catalunya en l’Espanya democràtica ha estat, des de la transició, una qüestió agafada amb pinces que demanava a crits una reconsideració en profunditat.

Siguin quins siguin els termes finals del text, estic convençut que el nou Estatut —sorgit d’un ampli acord polític– tindrà importants efectes benèfics en la nostra vida col·lectiva. En voldria destacar dos.

Un bon Estatut d’Autonomia de Catalunya obrirà la porta a l’articulació d’una Espanya realment plural, en la qual hi puguin conviure llengües i cultures diverses. Confesso que mai he sabut, ben bé, què era Espanya; però sí estic segur d’allò que no és: Espanya no és una realitat uniforme que es pugui expressar en una sola veu. Que en el seu sí hi hagi vàries llengües no constitueix, per tant, un fet accidental sinó essencial, en tant que reflecteix la coexistència, en un mateix territori, de cultures diverses que han d’aprendre, necessàriament, a conviure en la complementarietat i en el respecte mutu.

Per tant, un bon acord de convivència entre cultures diverses, que s’expressen a través de llengües pròpies, ens ajudarà a entendre la necessitat apressant —que tenim a Catalunya i a Espanya tant com a la resta d’Europa– d’incloure en aquest nou marc de convivència multicultural la diversitat religiosa, cultural i lingüística aportada pel fenomen de la immigració.

No hauríem, doncs, de desaprofitar l’oportunitat que ens brinda aquest esperat acord per a la convivència.

Comentari de Jaume Curbet a Ona Catalana, 24 de gener de 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home