27.2.06

Aquell esport que un dia havia estat el futbol


El futbol es pot considerar ja com un dels fenòmens socials més importants del segle XX. La seva capacitat de despertar sentiments, passions, alegries, tristeses, guerres, i festa, no coneix fronteres. De fet, totes les antigues i més primàries passions humanes semblen haver-hi trobat un lloc idoni d’expressió als camps de futbol.

Actualment, a la Lliga espanyola, tots els equips de primera i segona divisió disposen del seu propi grup d’ultres, els quals comparteixen entre si una filiació ideològica neonazi i uns comportaments violents i racistes. Excepcionalment, l’Extremadura, l’Alabès, el Numància i el Rayo són els únics clubs que se’n salven, ara per ara, d’aquest fenomen que sembla anar-se convertint en una plaga.

A més, el futbol ha adquirit un significat molt rellevant com a negoci. De manera que la gran quantitat de diner que es mou entorn al futbol estableix una agenda en la qual no sempre hi té prioritat el refús efectiu dels comportaments violents, tant al terreny de joc com a la grada, així com a la premsa esportiva i, en definitiva, a l’entorn econòmic i social que envolta la competició.

Aquesta confluència explosiva de passions i interessos explica, en bona mesura, que els actes violents, xenòfobs i racistes se segueixin produint als camps de futbol, no només a Europa, sinó a la resta del món. I res fa pensar que, almenys a curt termini, aquesta mescla incendiària deixi d’alimentar el foc que consumeix, diumenge rere diumenge, a cada estadi, aquell esport que un dia havia estat el futbol.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 28 febrer 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home