13.2.06

La democràcia, amb sang entra















Les poblacions que disposen d’una força pública eficaç construeixen societats obertes i integrades en les quals hi predominen les conductes de cooperació. Ben al contrari, quan no hi ha força pública, els individus se senten insegurs, es tornen desconfiats i les seves relacions socials s’empobreixen.

Aquesta és la conclusió a que ha arribat una investigació, donada a conèixer fa poques setmanes per una prestigiosa revista científica, que ha analitzat la influència dels individus que exerceixen de policies en l’organització d’una societat de primats.

De fet, l’ús imparcial de la força per a resoldre conflictes només es pot trobar en un reduït nombre d’espècies, inclosos els humans. En moltes altres espècies animals s’hi ha observat un ús parcial de la força: és a dir, qui intervé en els conflictes ho fa a favor d’un bàndol o l’altre; de manera que no actua com a força pública al servei de la comunitat sinó com a un fatxenda que persegueix el seu interès particular.

D’aquí ve la importància que té per a les societats humanes la disponibilitat d’una força pública que li garanteixi, en tot moment, la protecció dels indefensos, la vigència efectiva de la llei i, en definitiva, el manteniment de la convivència.

Així doncs, després de contemplar la gravació de la pallissa brutal perpetrada a uns joves indefensos per uns soldats britànics a l’Iraq —i amb el record fresc de les tortures, també impúdicament escenificades davant les càmeres, practicades tant per les tropes nord-americanes com per la nova policia instaurada pels ocupants–, em pregunto què en deuen pensar els iraquians d’aquesta democràcia que els hi estan implantant, a sang i foc, les tropes estrangeres.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 14 febrer 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home