13.3.06

Ni incoherents, ni inconstants


Avui fa dos anys, unes eleccions democràtiques van enviar a l’oposició un partit que no havia dubtat en mentir per tal d’aconseguir els seus propòsits. No cal recordar que, tres dies abans, Madrid havia estat l’escenari dantesc d’un terrible atemptat. Des del primer moment, el govern del Partit Popular en va atribuir categòricament l’autoria a ETA. Aquest error temerari podia haver quedat només en això —és a dir, en un error– si no fos que aquesta versió ha estat mantinguda d’aleshores ençà amb la persistència inquietant dels qui creuen que tot val en la lluita pel poder.

No hi fa res que, des de les primeres hores de l’atemptat, la policia ja trobés les pistes que ben aviat van conduir a confirmar que es tractava d’un atemptat terrorista perpetrat per fonamentalistes islamistes i sense la més mínima connexió amb ETA. Com, tampoc ha volgut aprofitar, el Partit Popular, l’oportunitat que li oferia, dos anys més tard, la conclusió de la més important investigació policial i judicial realitzada a Espanya, per tal d’ajustar la seva versió temerària de primera hora a la realitat inequívoca dels fets provats.

Res d’això, però, ens hauria de sorprendre. Sobretot si no hem oblidat que, en els primers dies que van seguir als atemptats de Nova York i Washington, l’onze de setembre de 2001, el president dels Estats Units va anunciar al món, amb tota claredat, que la seva guerra contra el terrorisme inclouria no només el secret sinó, també, la mentida. I això és el que no han deixat de fer, d’aleshores ençà, tant ell com els seus acòlits celtibèrics, amb una aplicació digna, ben segur, d’una millor causa. No els podrem acusar, però, ni d’incoherència, ni d’inconstància.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 14 de març de 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home