21.3.06

Ni mandra ni por


No deixa de ser significatiu que, les autoritats competents, hagin coincidit a lamentar la dificultat que suposa identificar qui són els organitzadors de convocatòries com ara el darrer 'botellón' de Barcelona.

El primer, i no pas petit, dels problemes que han d’afrontar —el Departament d’Interior i l’Ajuntament de Barcelona– té a veure amb un dels canvis tecnològics i socials més extraordinaris que estem vivint: l’expansió incessant de l’ús dels telèfons mòbils i, en particular, de les possibilitats que ofereix la difusió massiva de missatges SMS.

No és aquest el primer cas, ni molt probablement el darrer, en que aquesta nova forma de comunicació social —tant estesa entre els joves– ve a posar en evidència l’eficàcia dels instruments de què disposa la policia per tal d’anticipar-se a situacions conflictives i poder, d’aquesta forma, adoptar mesures preventives que permetin garantir els drets i les llibertats de tots els ciutadans i, en particular, minimitzar les possibles agressions contra les persones i els béns públics i privats.

Amb tot, no és aquest ni l’únic ni potser el més important dels reptes que ens planteja aquesta situació. Ben segur que aniria bé conèixer qui organitza aquestes concentracions, i amb quin propòsit ho fa. També, està clar, és feina de la policia identificar i posar a disposició de la justícia aquells que aprofiten aquestes circumstàncies per cometre actes vandàlics. En cap cas, però, hauríem de caure en el parany de reduir-ho a una qüestió d’ordre públic. Ho és, però no només.

Les solucions no es troben a les branques sinó a les arrels. Per tant, no ens hauria de fer ni mandra ni por esforçar-nos per comprendre les noves realitats que, no pas sense conflictivitat, estan emergint a través d’aquests medis, sovint desconcertants, d’expressió social.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 21 de març de 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home