27.3.06

Patriotisme ben entès


«No hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí.»
Gandhi

No ens hauria de passar per alt la transcendència que té la trobada, avui a Madrid, entre el president del govern espanyol i el líder de l’oposició. Hi ha en joc, ni més ni menys, que el procés de pau a Euskadi. I, en tot procés de pau, les primeres passes són decisives per al resultat final.

Fins ara, i en allò que en podem saber, els signes són esperançadors. En destaquen, al meu parer, dos.

En primer lloc, l’actitud del govern Zapatero. D’ençà la seva victòria electoral, ha estat exemplar la discreció amb que s’ha dut a bon terme una negociació que —tot i que, naturalment, en desconeguem els detalls– és indubtable que s’ha produït i que, ben segur, ha resultat particularment dura i difícil. Sobretot, si es té en compte que —mentrestant– no només no ha cessat la lluita policial i judicial contra ETA sinó que, fins i tot, n’han augmentat els seus resultats, tant pel que fa als detinguts com al desarborament de les seves estructures a banda i banda de la frontera.

El segon signe esperançador és l’anunci d’alto al foc permanent fet per ETA la setmana passada. Fins fa ben poc, resultava simplement inimaginable que l’organització terrorista pogués fer un anunci d’aquestes característiques i, encara menys, en els termes tan extremadament mesurats amb que ho ha fet.

Ara cal, doncs, aprofitar aquesta oportunitat colossal que s’ha obert per a la pau. I els primers que han d’estar a l’alçada de les circumstàncies són els dos principals partits. Per a poder-ho fer, està clar, hauran de demostrar en els fets allò que no es cansen de fer-ne ostentació: és a dir, el seu patriotisme.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 28 març 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home