4.4.06

L'efecte Marbella


No fa gaires anys, un expert deia que si es volia lluitar eficaçment contra el crim organitzat només calia investigar el patrimoni personal dels regidors d’urbanisme dels municipis de la costa mediterrània, des de la Costa Brava fins a la del Sol.

En aquell moment, a molts els hi va semblar una sortida de to o, si més no, una exageració. Ara, resultaria una ingenuïtat. Perquè, com s’està veient a Marbella, la investigació no es podia limitar només als edils responsables de l’urbanisme, sinó que calia afegir-hi els Tinents d’alcalde, els primers i els segons, els propis Alcaldes; però també els Secretaris i els Interventors, els Assessors, els promotors immobiliaris, els advocats i els notaris, etcètera.

Però tampoc és moment d’esquinçar-se les vestimentes. Res del que està ocorrent a Marbella ens pot agafar per sorpresa. De fa anys, un grapat de fet, se sabia que no només a Marbella, sinó a una bona part dels municipis de la costa mediterrània però especialment a la de Màlaga, els negocis més obscurs i la política local havien constituït una aliança perversa d’efectes devastadors.

La qüestió que ens hauria d’inquietar és que el difunt senyor Gil no va enganyar ningú quan va començar l’assalt a l’ajuntament de Marbella. Ben al contrari, va anunciar alt i fort dues coses: l’una, que es posava en política per fer diners i, l’altra, que posaria fi a la inseguretat ciutadana que patia Marbella.

I això és el que va fer, per una part, convertint la Policia Local en una banda de matons dedicada, sense límits, a l’expulsió de petits delinqüents, indigents i drogadictes del terme municipal. Per l’altra, consolidant la presència del crim organitzat i sotmetent les arques municipals i el propi municipi a una espoliació a consciència.

Fins que no ha donat per més.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 4 abril 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home