17.4.06

L'excitant circ del trànsit



Em pregunto què més fa falta perquè algú digui, alt i fort, que la matança continuada a les carreteres és una tragèdia que no té solució.

Quants més morts fan falta? Quants més incapacitats de per vida? Quants més drames familiars? Quants més danys? Fins on hem d’arribar? Quin és el límit de tolerància de la nostra societat?

I què més queda per fer? Després del carnet per punts, de les campanyes publicitàries impactants, els radars de control de velocitat o els controls d’alcoholemia... ¿què més s’hi pot fer per tal que sembli que s’hi fa alguna cosa?

Doncs si no ho diu ningú més, ho diré jo: ¡No hi ha solució! ¡No n’hi ha!

I no n’hi ha, ni n’hi haurà, perquè els accidents de trànsit i els morts que causen, i els ferits greus i els danys incommensurables, són, d’una banda, simples efectes col·laterals del gran negoci de la industria i el comerç global de l’automòbil. I, a més, els accidents en sí mateixos també generen uns beneficis immensos a un lucratiu negoci de tractament de la sinistralitat viària.

Però, sobretot, aquest problema no té solució degut a una causa encara més profunda: més que els morts i el sofriment acumulat, dia a dia, allò que ens interessa de debò és tenir el cotxe que més ens agrada, desplaçar-nos allà on volem i quan ens ve bé, a la velocitat que ens dicti l’ansietat, sense estalviar-nos res: beure alcohol, parlar per telèfon o competir amb el conductor que ha gosat avançar-nos. I, per descomptat, que les autoritats no gosin importunar-nos amb limitacions insofribles a la sagrada llibertat de morir i matar en l’excitant circ del trànsit.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 18 abril 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home