22.5.06

De les arrels i les branques



En qüestions de seguretat ens recordem de santa Bàrbara quan trona, i, per tant, ens posem a la feina activats per una urgència ansiosa dictada per la por. És el cas, ara mateix, de l’onada de robatoris violents a les urbanitzacions residencials. Urgits per l’alarma social, els cossos policials procuren coordinar una acció d’emergència que, en el millor dels casos, acabarà amb la desarticulació d’alguna banda organitzada i, en el pitjor, amb el desplaçament del problema.

No cal dir que les accions motivades per la por són inevitablement irreflexives, quan no cegues, i que no ens ajuden gens ni mica a la imprescindible comprensió de qui, què, com, quan, on i per què. Ja que, de les sis preguntes que cal formular-se si es vol veure la realitat tal com és, l’ànim atemorit ja només és capaç de centrar l’atenció en exigir respostes immediates a les dues primeres: qui ha fet què.

I quan això passa, fatalment, ja no som capaços de veure més sortida als nostres problemes d’inseguretat que intensificar l’acció policial. Com si fos la panacea i, si no, almenys és una mesura enèrgica i visible que, si més no de moment, ens pot aportar una certa tranquil·litat. Si hi ha sort, el conflicte es difumina o, més aviat, es desplaça. Tot ens em permet creure, aleshores, que el problema s’ha solucionat. Fins que torna a irrompre, un cop i un altre, ves a saber quan, on i com, simplement per què ens ha faltat la lucidesa i el coratge per anar al fons de la qüestió, és a dir per arrencar les arrels enlloc de limitar-nos a podar les branques. Aquest és el cercle infernal que, algun dia, haurem d’aprendre a trencar.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 23 maig 2006

3 Comments:

Blogger momo said...

Estic molt d'acord amt tu. Acabem resolent els problemes d'aquesta manera, podant una mica les branques i fent veure que aquestes no tornaran a créixer. Ens enganyem i tan sols tapem el problema que continuarà essent-hi.
Anar a les arrels sempre serà fruit d'una feina molt elaborada que ningú vol emprendre, pel que sembla.
Però és que ja ho dius en el títol del teu blog...oi?

23 de maig, 2006 09:33  
Blogger Jaume Curbet said...

Tot és començar, però. L'evolució, de la consciència humana, consisteix en això, justament; és a dir, es adonar-se d'allò que estem fent, comprendre-ho plenament i, així, poder trascendir-ho.

23 de maig, 2006 10:57  
Anonymous Anònim said...

preberite celoten blog, kar dober

19 de novembre, 2009 01:29  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home