14.5.06

La societat nuclear


La central nuclear que va iniciar l’era atòmica a Espanya, a Almonazid de Zorita, ahir va deixar de funcionar. Això no impedirà, però, que els residus radioactius que ha acumulat es mantinguin actius durant desenes de milers d’anys.

Així mateix, el 26 d’abril va fer 20 anys de l’accident més greu de la història de la indústria nuclear: el de Txernòbil; que va alliberar a l’atmosfera una radioactivitat equivalent a 200 bombes com la d'Hiroshima i Nagasaki juntes, que va afectar a més de 7 milions de persones, que ha provocat fins al moment més de 165.000 víctimes mortals, i que obliga a 1,8 milions de persones a viure en zones fortament contaminades. Un preu altíssim per l’electricitat que la central va produir durant els seus dos anys i mig de vida, i un accident que va demostrar la potencialitat catastròfica d’aquesta energia.

Malgrat tot, en aquests temps de crisi energètica, en els quals el canvi climàtic derivat de la crema de combustibles fòssils constitueix una greu amenaça sobre el medi ambient, i l’època del petroli barat i abundant ha iniciat ja el seu camí cap a l’extinció, la indústria nuclear inverteix tots els seus esforços i diners en presentar-se davant la societat com l’única opció que permetrà evitar el canvi climàtic i, simultàniament subministrar a les nostres societats energia segura, neta i barata en un futur a mitjà termini.

Ens caldrà, doncs, no oblidar que l’energia nuclear no és renovable i sí perillosa, bruta, nociva per a la salut, molt cara, alimenta la guerra, produeix CO2 i, finalment, és perfectament substituïble per energies més netes, més segures i menys costoses.

I, ho hem de recordar, sobretot, perquè l’envelliment del parc nuclear mundial i una cursa per abaratir els costos ens exposen, actualment, a un accident 25 vegades pitjor que el de Txernòbil.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 2 maig 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home