15.5.06

No hi ha fronteres


En aquest món globalitzat, per si encara en dubtàvem, ja no hi ha fronteres que valguin entre els Estats. Per a bé i per a mal, persones, mercaderies i diners, però també contaminació, armes i conflictes de tota mena circulen, d’una banda a l’altra, sense que els poders públics trobin mecanismes prou efectius de regulació i control.

L’obertura de fronteres, juntament amb la colossal expansió del transport i les comunicacions, facilita la lliure circulació de capitals i turistes, però també d’immigrants que fugen desesperats de la misèria crònica, així com de criminals a la recerca de mercats més atractius. Els uns entren per les portes dels aeroports o els peatges de les autopistes, en tant que els altres (és a dir els immigrants il·legals) ho han de fer per les vies més perilloses que permet la, sempre insuficient, vigilància policial. Deixar la porta de casa oberta de bat en bat té això: que entra tot, allò que volem i allò que no.

Davant aquesta nova realitat, ja no té sentit esquinçar-se histèricament les vestimentes o amagar el cap sota l’ala. La desaparició de les fronteres estatals és un fet irreversible que hem d’afrontar amb lucidesa i coratge cívic. Però, encara més, amb honestedat i coherència. No s’hi val, per tant, a demandar, per una banda, mà d’obra barata, precària i submisa en tant que, per l’altra, exigim als poders públics que impedeixin l’arribada d’immigrants. De la mateixa manera que no s’aguanta que, per un costat, mirem a una altra banda quan entra diner negre a cabassos en tant que, per l’altre, reclamem mà de ferro contra el nou crim organitzat que tant ens espanta.

Perquè la qüestió és que, ens agradi o no, si volem una cosa també tindrem l’altra.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 16 maig 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home