19.6.06

Balena


En els darrers 500 anys, l’activitat humana ha causat l’extinció de 816 espècies. Només des del segle XVIII n’han desaparegut 103, una xifra cinquanta vegades superior al seu ritme natural d’extinció. Un de cada deu ocells i el 25% dels mamífers figuren en la Llista d’Espècies Amenaçades de Desaparició. L’extinció d’animals s’ha accelerat, els últims 200 anys, com a conseqüència directa o indirecta del creixement de la població humana, el malbaratament dels recursos naturals i els canvis associats al medi ambient. Es tracta, malauradament, d’un fenomen encara més greu del que preveien anys enrere els conservacionistes.

El cas de les balenes n’és un trist exemple. La millora tecnològica en les embarcacions i l’invent de l’arpó explosiu, al segle XIX, va suposar una caça excessiva que va dur moltes espècies de cetacis a prop de l’extinció. El 1949 fou creada la "Comissió Balenera Internacional" que intentà limitar les captures i des de 1985 va establir la suspensió de la caça comercial. Malgrat tot, alguns països com ara Japó i Noruega s’hi van oposar i continuen encara amb aquesta activitat.

Quin és el resultat? Fa 70 anys, alguns exemplars de balena blava, el major ésser viu de la Terra, superaven els 33 metres; avui, no depassen els 25. Així mateix, la seva esperança de vida era de 90 anys; avui, no arriba als 25. I, en tot l’Atlàntic nord ja no n’hi ha més de 400.

No sé, però, què caldrà que passi per tal que ens adonem que, en la xarxa de la Vida a la Terra, l’extinció d’una espècie amenaça directament la supervivència de totes les altres i, ben en particular, de la que es troba al vèrtex de la piràmide evolutiva, és a dir de l’espècie humana.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 20 juny 2006

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home