16.6.06

Què fem?


Ahir, Dia Mundial del Medi Ambient, el Govern espanyol va endegar una campanya destinada a sensibilitzar la població sobre la necessitat d’estalviar energia.

La base de la campanya consisteix en un espot publicitari en el qual s’hi planteja un dilema radical: o bé prosseguim el consum energètic o bé hi renunciem. Tant en un cas com en l’altre, però, la conseqüència és la mateixa: la catàstrofe de la nostra civilització.

En el primer cas, perquè el ritme actual de creixement constant del consum d’energies no renovables, especialment del petroli, ens aboca ràpidament a la seva extinció. Però, també, perquè els danys ecològics provocats per la combustió massiva d’energies fòssils ja són ingents, globals i probablement irreversibles.

En la segona de les opcions plantejades, per l’anunci del Ministeri de Medi Ambient, tampoc s’evita la catàstrofe civilitzatòria, ja que resulta que el model vigent de creixement econòmic s’ha basat, precisament, en aquest consum creixent i incessant d’energia.

Gairebé ineludiblement, aquest primer anunci no podia concloure sinó amb una pregunta: què fem? Doncs ho tenim pelut i fàcil alhora.

Pelut, perquè hem anat molt lluny en el malbaratament dels recursos naturals i, en particular, en l’esgotament de les fonts no renovables d’energia. Però, sobretot, perquè aquest consum desaforat de recursos naturals no ha estat posat al servei de la solució dels grans problemes de la Humanitat, sinó de la persecució histèrica de la satisfacció dels desitjos i els capricis d’una petita part de la població mundial.

Fàcil, perquè el que ens cal és un canvi de consciència que ens permeti veure-hi més enllà del melic, pensar i actuar com a adults capaços de tenir en compte no només els nostres desitjos sinó les necessitats de tots plegats. I això, ves per on, ho tenim ara i aquí a l’abast de la nostra mà.

Comentari de Jaume Curbet a ONA CATALANA, 6 juny 2006

2 Comments:

Blogger momo said...

Els més menuts de la societat són força conscients i sensible de la necessitat de respectar l'entorn natural, per sort aquesta és una notícia positiva, i és que en l'educació dels petits s'hi pot construir el millor futur.
Sembla estrany que sovint no se li dóna prou importància quan aquesta és la clau.

19 de juny, 2006 11:11  
Blogger Jaume Curbet said...

I tant! Però no ens podem refiar que la propera generació arregli el problema ambiental que hem generat. Urgeix, inapel.lablement, comprendre de debò què és el que estem fent i les conseqüències catàstrofiques que comporta, ja no només per als nostres fills sinó, alhora, per a nosaltres mateixos. Només així, és a dir veient la realitat tal com és, podrem modificar radicalment la nostra conducta temerària.

19 de juny, 2006 12:26  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home